Dia 14: Unawatuna-Tangalle

Bueno, torno a donar un cop d‘ull a la platja i m‘esparvero de nou… Com poden posar taules fins l‘aigua i fins i tot construccions al mig de la sorra, i a més d‘una forma súper hortera… Entre això i que (de nou) l‘allotjament està full per aquesta nit, decideixo veure el temple que hi ha aprop del Hostel, la jungle beach que teòricament és maca i cardo el camp d‘aquest lloc àlias Poland 2 o Russia 2.

Resulta que avui és lluna plena i és festiu segons el budisme: Poya. Així que, para bien o mal, tant el temple com la platja estan plegats de gent… Interessant però paradisíac 0. De totes formes tampoc és res espectacular. Conec el Friederik que és noruec i escapa de la calor i no ha visitat res del país, s‘ha limitat aquedar-se les dos setmanes per la platja… Bueno…és una opció també… Pel que m‘explica de Hikkaduwa, decideixo sudar d‘anar-hi, per tant tornaré a Mirrissa, tot i que dins del bus decideixo que no… que torno a Tangalle tu!!! jajaja last minute call. M‘havia plantejat treure‘m el Open Diving Course però no em vull quedar ni un minut més en aquest lloc…

Així que dit i fet, pillo dos busos (en un d‘ells no hi cap ni una agulla!) i de camí a veure el meu amic del Golden Lodge de Tangalle, que em dóna una ganga d‘habitació i una moto pels dos propers dies. Espero però que no m‘hagi mal interpretat amb la meva tornada a Tangalle… Vaig a sopar de nou al Dream Family, estic com a casa! En allà conec una noia polonesa que em comença a fer preguntes del viatge en sentir que jo els explicava a la familia perque havia tornat a Tangalle. És curiós com la gent de Tangalle s‘enrecorda de mi!

Al tornar a la GH, parlo una mica amb uns nois italians i després em retiro a disfrutar de la meva habitació suite i el meu bany, que ja tocava..jaja

Advertisements

Dia 13: Unawatuna-Galle

Esmorzo tranquil.lament al Space Garden Hostel amb un murcià que està de sabàtic per Àsia i després de recollir les coses decideixo anar cap a Unawatuna per poder veure què tal és la platja i visitar Galle. Agafo un bus que no poto de miracle, no sé perquè corren tant ostia… Només arribar a Unawatuna veig que és més verd que la veïna Mirissa però és lloret de mar a la Ceilandesa… La part de darrera la platja té un aire hipiós, amb cafès surferos, moltes plantes i zones chill out però la platja és HORROROSA! Pillo un llit en un dorm amb molt bon rating: Singha Lounge. La casa està força bé però em sento com peix fora de l‘aigua amb els hosts i la gent que s‘hi allotja (super flowerpower i mega joves…).

Aprofitant que la Sara i el Martino estan encara a Galle, pillo un tuktuk perquè m‘hi acosti. Visito el fort i l‘interior. En camino tot el perímetre i està força conservat i l‘aigua que el rodeja és genial…fins i tot veig un parell de tortugues (gràcies a les indicacions d‘un local que després vol el meu whatsapp, per variar…). A pary dels turistes, hi ha moltes famílies passejant per la muralla i moltes parelles d‘enamorats que s‘amaguen, tot protegits del Sol (i dels curiosos) pels amagatalls del fort.

Després passejo pel centre del fort i realment hi ha edificis súper bonics. Sí que és veritat que és mega turístic però val la pena! Els carrers més macos són Pedlar St i Lighthouse St. Alguns dels noms estan encara escrits en holandès.

Em regalo un gelat de coco comprat a Pedlars Inn i després m‘uneixo a aquell parell per fer un beure i anar a sopar a un Italià obert fa poc (pasta factory?) que està boníssim!! Però abans ens embatumem a la botiga de cremes ayurvèdiques jajaja la propietària italiana ens explica que durant les vacances es va enamorar d‘un ceilandès i ho va deixar tot a Itàlia i va venir a establir-se amb ell a Galle (deunidó!).

Torno a Unawatuna amb el tuk tuk i a dormir!

Dia 12: Mirissa (II)

Avui el dia no ha començat massa bé (crisi del viatger solitari jaja) però poc a poc ha anat millorant per acabar amb un balanç súper positiu. M‘he despertat amb la calma (gairebé em fn fora a patades), he recollit les coses i m‘he canviat a un hostel. Bueno, tres nits a Mirissa en tres llocs diferents… No perquè estiguessin malamemt sinó perquè quan decideixo que em quedaré una nit més ja és massa tard… Coses del directe (i la imprevisió jaja). El millor del dia: banyant-me entre les roques des del Parrot Rock i dinar al Brizzo Beach Club que està sobre del mar, a la part oriental de la platja. Per fi he utilitzat les ulleres de piscina i he pogut veure bastants peixos multicolor! Realment avui és qua he redescobert Mirissa. Vaig arribar de nit amb totes les taules dels restaurants sobre la platja pensant que era una merda i entre el dia d‘ahir viatjant pels (horrorosos majoritàriament) voltants i el descobriment avui de zones més tranquil·les, m‘han fet apreciar aquesta platja. Potser em recorda una mica a les Balears. A part de banyar-me, caminar i jalar poca cosa més faig. Quedo al Shack amb la Montse i Marta per sopar i prendre un butterfish amb taboule i humus que està per llepar-se ls dits! I un mojito prou bo… Ara, la broma surt per 10€…(quantitat astronòmica tractant-se de Sri Lanka però amb lo bo que estava ho pago a gust!)

Dia 11: Mirissa (I)

Avui torno a agafar la scooter (tot i que m’he d’esperar que el fill de la casa torni a casa amb ella, tot i haver-la llogat per 24h…) i me‘n vaig direcció nord a explorar una mica la zona. Passo primer per un port que està tocant a Mirissa i té una aigu fantàstica. De fet només havia vist aquestes aigües en illes petites… Per altra banda, al seguir arribo a Welligama que és una zona coneguda pel surf i la platja està plena de xiringuitos de lloguer de planxa de surf, classes, etc. La platja és horrorosa i no evoca massa a surfejar i menys a banyar-se… Segueixo més a munt i vaig a parar a la platja del coconut Inn on veig simultàniament pescadors tradicionals pujars als pals de fusta i per altra banda els surfistes més professionals, agafant onades bastant grans i amb una destresa aclaparadora.

Segueixo uns quilòmetres més per la costa i veig més llocs de pesca tradicional però arran de carretera i et cobren per fer fotos. Aquesta tècnica tradicional sembla ser que cada cop està quedant més relegada al turista, una pena! Em consola pensar que els que he vist abans eren autèntics. De tornada em trobo amb una platja amagada i on m‘hi estic una estona veient com els monjos es banyen i em pregunten perquè no em banyo amb ells però em sembla irrespectuós posar-me el banyador davant seu i banyar-me amb banyador… arriben també unes noies i dona local i m‘ofereixen una espècie de cigrons secs per menjar, literalment de la palma de su mano. Enfilo cap a Mirissa amb una parafa a la Secret beach que està a la muntanya occidental, darrera del port, però a part de les vistes poca cosa més. comentar…

Veien el panorama de la majoria de platges properes, me n‘adono que Mirissa potser no està tan malament així que hi passo la tarda amb un gelat i amb la companyia del Nadim. em banyo i descobreixo la mala let que té l‘aigua aquí: més val que l‘onada no trenqui sobre teu perquè sinó és pitjor que estar dins una rentadora i a sobre et deixa sorra per tot arreu, fins i tot fa mal la cabrona!! A la platja em creuo també amb la Montse de Nomadizers que està viatjant amb una amiga en les mateixes dates i que no acabàvem de coincidir als llocs fins ara! Després toca tornar la moto i canviar de nou d‘allotjament ja que el tenen complet avui. M‘envaig més cap a la part occidental de la platja, a la zona dels carrerons per darrera la carretera principal, a una habitació mega gran! (llàstima dels mosquits…). Al vespre, després de sopar, quedo amb el Nadim per fer un beure i veiem una tortuga com posa ous a la platja. És bastant increïble veure-ho… Fan un forat on hi posen els ous i després els enterren amb un habilitat extrema… La sorra queda de nou anivellada i ningú diria que ha passat re.

Entrada la nit em toca tornar a la guesthouse i ho passo una mica malament perquè està mega fosc i solitari, sort que és un trajecte curt!

Dia 10: Tangalle

Avui toca descobrir els voltants de Tangalle amb una scooter que me la lloga el Lahkmal del Golden Tours, on deixo la meva motxilla durant tot el dia. Li negocïo només mitja jornada però al final l‘he d‘acabar trucant per dir-li que la tornaré més tard de les 2, que no pateixi i que ja li pagaré la diferència. Si la platja principal de Tangalle no valia massa la pena, vaig a la de Hiriketiya, a uns 12km, i és super bonica! A més a més és molt recollida i té un rollo molt surfero familiar i juvenil. Així doncs es confirma que les platges de Sri Lanka superen amb escreix les de la Índia!! Aquí la gent ja torna a ser més maca: tothom et saluda pel carrer i si et veuen perdut et pregunten si necessites ajuda, etc… Es veu gent molt noble. de fet l‘únic lloc que la gent no s‘acabava de veure “pura” era a Kandy. Després vaig a la Platja Goyambokka on em trobo amb la Carol i el Geoffrey per menjar com reis! La platja no està mal però re a beure amb l‘anterior, i de preus desorbitats! La Carol suggereix anar a una platja propera: la Palm tree swing. Ja he desistit de tornar la moto a temps així que si arribem més tard a Mirissa no crec que sigui un gran problema, millor disfrutar Tangalle! Aquesta platja és preciosa! Molt poc explotada i amb una aigua clara i amb uns colors esmeralda per flipar! A més ronden per allà uns pescadors mega simpàtics amb qui xerrem bastanta estona i que ens ofereixen maria, que rebutgem molt amablement. Després de banyar-nos i fer el gamarús, tornem les motos, pillem les motxilles i anem cap a Matara. En allà ens separem i jo vaig cap a Mirissa i ells cap a Unawatuna. Arribo amb TukTuk a la Sunray Rest Guesthouse i de camí el conductor em compra uns snacks perquè els probi i ostia, com piquen tu! Però estan prou bons, són com els que venen pel tren i que ja vaig provar, rollo falafel. Els hosts són extramedament amables i el pati dóna directament a la platja. Acordo llogar la moto per 24h i després d‘un parell d‘hores vaig cap a la platja principal per sopar amb el Nadim i la Camelia, els del guesthouse d’Ella. De nou em demano peix nyam nyam! A primera vista Mirissa no m’agrada massa ja que és mega turístic, semblant a les platges de Tailàndia: expositors de peix a peu de platja, totes les taules amb espelmes, llum, musica a tot drap… i un ambient de festa i vacacional que no m‘acaba de convèncer… Ens quedem amb el Nadim prenent algo i arribo a les mil al GH, pobra gent que m‘estava esperant…

Dia 9: Ella-Tangalle

Fa peneta deixar les terres altes, sobretot pensant en la calor que farà al sud però pillo un tuk tuk cap al poble i d‘allà directament en bus a Tangalle (unes 3h i mitja) per poder descobrir la zona costera de Sri Lanka, que també hi ha ganes de platja! A primera vista Tangalle és un poble bastant tranquil, amb pocs turistes i practicament cap resort. La platja principal no és res de l‘altre món però qui rebutjaria banyar-se amb la calor que fa? Recupero energies amb una sopa de peix prou bona al bar jamaicà. M‘allotjo en una guesthouse que està a peu de platja però no em dóna massa bon feeling i està un pèl bruta. Però per una nit no crec que passi res (tot i que l‘endemà em diuen que hi ha hagut un intrús per la casa i a mi em dóna la sensació que em falta pasta…). A la nit quedo amb la Carolina i el Geoffrey per sopar al restaurant Dream family i està tot mega bo i tirat de preu! El personal encantador també! De nit el carrer paral·lel a la platja s‘il.lumina amb llumenetes i veig que realment està prou bé el lloc tot i que no té massa afluència (de moment, perquè el lloc promet!).

S‘agraeix no tenir els mega complexes o restaurants guirilandia. Tot és molt recollit i acollidor. De tornada em trobo amb la porta del pati tancada, he de saltar-la i trucar a la porta perquè m‘obrin i ho fan al cap d‘una estona i amb cara de pocs amics. Cap al sobre i a dormir!

Dia 8: Ella

Avui toca esmorzar ceilandès, que per la meva sorpresa, és Dhal de nou, que bo! Un cop esmorzada, amb la calma, vaig a veure el 9 Arch Bridge, una joia de l‘època britànica: un pont fet a blocs sense cap tipus de cimentació, per on hi passa el tren.

En acabat vaig caminant cap al mini Adam‘s peak, passant per les plantacions de te i el complexe mega luxós Acres 98. La pujada és fàcil i des de dalt hi ha unes vistes increïbles de les plantacions i la Ella rock que decideixo no pujar-hi perquè desaconsellen trekks individuals (a menys que pillis guia).

Aprop de Ella hi ha les cascades de Ravana també, a uns 6km muntanya avall. Al centre del poble agafo un bus que després de fer rallyies pendent avall m‘hi deixa. Les cascades no son cap cosa però almenys refrescants, que a la nit fa rasca però durant el dia el Sol apreta!

La policia ens desallotja aj ue, han mort trenta i pico persones a causa de le corrents d‘aigua i les roques que rellisquen. Em trobo de casualitat la Sara i el Martino i anem a dinar. Acabo el dia amb un massatge complet d‘una hora (10€, not bad!) i fent unes birres amb ells dos, la Caro i en Geoffrey al bar Chill, que com el nom indica, a dalt de tot té una zona chill out pija amb puffs. Després torno cap al GH caminant fins que veig que la carretera està pràcticament sense il.luminació i no hi passa una ànima així que decideixo parar-me a un portal a esperar que passi finalment un tuk tuk.

Dia 7: Nuwara Eliya-Ella

El mini mercat de la ciutat no està malament tampoc, molt colorit! Avui pillo el tren cap a Ella per un cost de 60rupies, equivalent a uns 0,30€ per un trajecte de 3h i pico. Crec que és el trajecte més econòmic que he fet mai! El paissatge és encara més maco que el de l‘anterior trajecte. L‘arribada a Ella, situada a 1000m per sobre del nivell del mar, denota ja un caire megaturístic, tot i que amb cert encant ja que no hi ha edificacions mastodòntiques, i el seu estil hippie envoltada de muntanyes i plantacions de te, la fan un destí agradable per passar-hi un dies. Decideixo fer un parell de nits al Sisila View (m‘han donat la suite!!) que té unes vistes impressionants i una tranquil.litat acaparadora. Està bastant apartat del carrer principal així que camino els gairebé 3km i m‘hi quedo fins l‘endemà ja. Al vespre conec una dona libanesa, la Cam que viatja amb el seu fill i sopem junts i fem una Birra Lion (que per cert, en aquest país rarament te la donen ben fresca…! El Dhal i el Papardam estan boníssims!

Dia 6: Nuwara Eliya

Em llevo d‘hora per pillar el tren de Kandy cap a Nuwara Eliya que surt a les 8:40 i diuen que has d‘anar amb molta antel.lació perquè sinó hi ha possibilitat de quedar-se sense seient (els seients amb reserva estan esgotats fins a no sé quin mes… crec que els tenen bloquejats els dels tours…). Pillo 2nd Class (després de fer una cua apoteòsica) però acabo en tercera, de peu fins que al cap d‘uns trenta minuts aconsegueixo asseure’m. El paissatge cada cop va millorant més, tot ple de plantacions de te on esporàdicament es pot veure fins i tot les recolectores treballant-hi. L‘arribada a Nuwara Eliya des de Nanu Oya és molt simple: has d‘esquivar mitja dotzena de minivans i mitja dotzena de tuktuks que t‘intenten engatussar, pujar la rampa a la carretera principal on hi ha el bus que t‘hi porta. A primera vista la ciutat sembla molt més tranquil.la que Kandy. De fet, va ser el lloc d‘estiueig dels britànics que volien fugir de la calor durant l‘estiu. Està situada a gairebé 1900m i té la muntanya més alta del país: Pidurutalagala. A més d‘estar envoltada per plantacions de te (és la zona principal de producció d‘aquest cultiu), està rodejada per vegetació, cascades, parcs i un immens llac. Els edificis victorians i algunes de les cases et fan sentir realment com si estiguessis a la muntanya (semblant a Da Lat de Vietnam). A més del te es conreen gran varietat d‘horatises i fruites de clima temperat, moltes d‘elles importades pels anglesos. M‘allotjo a un hostel que està en un turó amb una gran terrassa amb gespa! Des d’allà vaig caminant a Lover’s Leap waterfall i després a la fàbrica de te Pedro. Pel camí em trobo amb una treballadora dels camps de té que em convida a anar-hi, m‘explica quines fulles són les bones i les dolentes. Estem xerrant una bona estona i em demana si tinc un boli, li dono el que duc a sobre. A la fàbrica, molt autèntica, em conviden a un te que me‘l prenc a la terrassa amb unes vistes espectaculars! Al marxar cap a les 17:30 venen totes les treballadores a dur a la planta de processat les fulles de te que han recollit durant tot el dia. Ha estat el millor del dia! Acabo el dia sopant-dinant al centre en un bar musulmà que em tracten com un monito de feria però són maquíssims i menjo un pollastre que està per llepar-se els dits! Tuk tuk i cap al hostel a relaxar-me abans d‘anar a dormir.

Dia 5: Kandy

Em despedeixo de la Louise que anirà cap a l‘est i jo segueixo en bus cap a Kandy (unes 2h per unes carreteres infernals amb una velocitat infernal: els conductors d’autobusos els haurien de fitxar els de la F1). La veritat és que a primera vista, no venen ganes de quedar-s‘hi en aquesta ciutat… Molt trànsit i molta contaminació. Aquesta vegada pillo un hostel que està prop de la parada de bus i no tinc ganes de donar voltes. Relament pel preu dels albergs (uns 5€ habitació compartida) val la pena habitació doble, sobretot si viatges acompanyat. En fin, el Elephant Shed Hostel no té res especial però està net i ben ubicat. Deixo les coses i patejo la ciutat treient les següents conclusions: 1. Té un llac artificial al mig de la ciutat que podria donar calma si no fos perquè una carretera molt transitada va en paral·lel al camí peatonal. 2. Hi ha una comunitat musulmana molt gran. 3. Hi va varis edificis colonials que li donen un toc europeu a la ciutat. 4. Per primer cop em sento en alerta: aquí la gent et mira diferent, et repassa amb la mirada i ja no són tots els somriures i hospitalitat de les ciutats més al nord. 5. Està ple de restaurants i pastisseries/forms de pa, una delicia perquè fins ara no era així! Bàsicament esmorzo-dino menjar no picant (yes thanks!), dono una volta al llac, visito la llibreria de Budisme on m‘hi prenc un te i despres visito el Temple de la Dent de Buda, que, una vegada més, puc dir que tampoc té res extraordinari. Vaig de compres per reemplaçar la motxil.la que ha petat, passejant per la zona comercial i descobreixo el gagoor, una espècie de coca de vidre, boníssima!! Faig un tancament del dia prenent-me un Gintònic a un bar colonial preciós (Royal Bar and Hotel), per només 2€, que em transporta al passat gràcies a la seva decoració interior. Després em passo pel SkyLounge per fer un últim beure amb unes espanyoles del hostel, un italià i una colombiana que porta mig any viatjant ja i ens explica historietes!