Mui Ne, Vietnam

Benvinguts a la colònia russa!!! Jajaja i quina caloreta que fa!! S’ha acabat el mal temps i el fred i el sur del Vietnam dóna pas al beach time yeaaahhh (o com a mínim el summer-time). El païssatge per arribar aquí també val la pena ja que va des dels boscos de pinars als camps de cultiu fins arribar a la zona àrida característica de la zona, veient fins i tot algunes dunes. Trobem una guesthouse sense nom (darrera el club Willy willy) bueno bonito barato per 10$ que sembla un apartament de platja, immens i amb mini cuina i nevera. Tot un luxe! Jeje Aquí és temporada alta i es nota. Hi ha tants russos que es dirigeixen a tu directament en rus, com si fos lo més normal del món… Només arribar dono una volta per la zona de platges de Mui Ne i és molt tipus Salou i tot bastant brut. De nou, és una pena que el Vietnam estigui així. Passo el vespre amb una noia alemana, sopant al que serà el bar de quasi cada dia, el Bo Bo, barat i bo, i a un bar molón que es diu Togo que està a primera línia de mar. Aquí hi ha marees i es nota bastant la diferència, a la nit pràcticament no queda platja i les onades gairebé que toquen als establiments. De fet hi ha sistemes de difusió per evitar que l’oleatge pugi massa.
L’endemà aprofito per visitar el centre de Mui Ne, el mercat on es comercïa sobretot marisc, el fairy stream i la zona on fan Kite surf. De fet el vent a la zona bufa molt fort i per això es pot practicar aquest esport i pel mateix motiu també es troben dunes a les rodalies. En el mercat compro finalment el que ja havia vist abans: llegums dolsos, amb salsa de coco i no sé què més. Asquerós!! Iecs! Bueno a mi no m’agrada vaja… Acabo pescant les 4 mongetes i la resta ho deixo 😦

image

image

image

Aquí les barques són diferents, semblen palanganes amb rems creuats i petites hèlices algunes. És curiós que a cada lloc tinguin el seu tipus d’embarcació.

image

image

Després de la visita fugaç a la platja i de constatar que probablement no rm banyi per lo bruta que està, segueixo fins a creuar el pont que duu al riu per pujar-lo cap amunt fins a trobar el Fairy stream que no ve a la guia de la Lonely pero en parlen molt bé, en teoria és la hidden gem de la zona. La veritat és que val molt la pena. És com la versió en miniatura del Gran Canyon. Contrasta molt el riu de color vermell qur arrossega la sorra argilosa de les dunes vermelles amb ka formació rocosa blanca. Si li sumes la vegatació de la vores del riu i les vaques que campen a sus anchas, doncs sí, preciós! Només hi ha dos problemes, el principi del riu està asquerós, rollo abocador. I al final per arribar a unes cascades (que no valen gens la pena) s’ha de saber el camí per terra (jo només el vaig descobrir a la tornada) o mullar-te gairebé fins a cintura per arribar-hi i està bastant guarro també.

image

image

image

image

Dóno mitja volta amb la bici i vaig a la zona sud de Mui Ne a veure com fan el surf. La bici és una caca (això que he pagat 30.000d!!), i amb tant vent encara costa més pedalejar. De camí, em paro perquè fa una calor, hora punta! Aprofito per jalar una hamburguesa que està buahhhh i només per 50.000 (2€), com la disfruto! El kite surf es veu hiper divertit però amb tant vent inclús diria perillós. Realment la gent vola! Els cursos són normalment de 5h i a 50$ la hora. Deunidó… Aquesta platja està més neta però està hipotecada pels que fan el surf.

image

image

Acabo el dia relaxant-me a la piscina de davant (creuant la carretera) després de negociar entrada lliure amb consumició. Això si que mola! Sobretot si acaba amb una súper posta de Sacabar el dia

image

image

El següent dia lloguem moto (la millor de tot el viatge, com tira la cabrona! Però caríssim! Trobem oferta per 140d)) per anar a les dunes vermelles i les blaques que estan bastant allunyades (30km). Potser les blanques són més escèniques perquè estan a costat d’un llac/entrada de mar i contrasta amb la sorra. Però les vermelles són xules també, encara que més brutes. El camí per arrivar-hi molt divertit, sobretot a les blanques que s’ha de passar per camins de sorra. Però quina calor, i amb el vent la sorra fot unes hosties a les cames… A part d’això, estrujem la moto al màxim per una carretera nova i tornem a muine per l’altra punta de costa. Tantes hores amb moto, al final s’acaba amb un mal al cul…sobretot i van dos!

image

image

image

Després de tanta calor i patejada de dunes, xip xap a la piscina i sopar de luxe de marisc que aquí és típic! Després ens conviden uns russos a xupitos a la disco de davant de la guesthouse que es veu que inauguren avui. Tot russos, la majoria sense parlar anglès. Només es deuen poder apanyar aquí que estan entre russos… Molts hi viuen i tot, altres només escapen del fred hivern. La veritat és que és còmode, tens els menús en rus i motls serveis donats pels russos directament, tipus escoles de surf i tal. Hi ha un pub al costat de la platja que es diu Dragon Beach que és espectacular per prendre algo (i car). Amb sofàs, coixins, enllumenatge, molt chic, amb gust. I l’ambient molt bo també.

image

Contenta d’haver fet parada a Mui Ne (tot i que no hi vindria per vacances, sincerament), pillem un bus a la 1pm que en 6h ens du a Saigon per passar-hi cap d’any. Última parada del open bus tourSom-hi!

Advertisements

Da Lat, Vietnam

El païssatge que es veu de Hoi An a Da Lat és realment bonic! Es passa entre muntanyes i poblets amb cases de fusta i marcs pintats de colors, em recorda al Far West! Jaja Da Lat és una ciutat relativament nova, fundada pels francesos l’any 1907. Està situat en una posició estratègica, a 1.500m, amb un clima únic al Vietnam que permet agricultura d’espècies vegetals europees com ara l’albergínia, la ceba, maduixeres (a tutiplen!! Fruita, suc, mermelada…), pastanaga, raïm… La ciutat es troba envoltada de pins, és realment una imatge rara de veure a Àsia. L’olor dels pins em transporta al Mediterrani, tot el terra ple de pinassa!!
image

image

image
El primer dia aprofitem per visitar la Crazy House (40.000d), diuen que inspirada en Gaudí (ho deixo aquí…) i construïda a finals del s.XX, per una vietnamita doctorada en arquitectura. És una casa tipus oriental rollo Hansel i envoltada de pseudo decorats simulant arbres i escales penjants, de fet està en el ranking de construccions més rares del món. Encara està inacabada i es van financiant amb els beneficis de les entrades dels turistes. Dinem a un puesto del mercat per 15.000d que està increïblement bo: com uns fideus amb verdures saltejades, xampinyons i unes salses espectaculars (i no picants…). No para la dona! Farà l’agost! De fet l’intento trobar els altres dies per repetir l’àpat i no hi ha manera…:(

image

image

image

A la ciutat hi trobem una fira principalment alimentària que ens donen de jalar nyam nyam gratis eh gratiiiiis jaja. Unes patates fregides per llepar-se els dits i suc concentrat de passion fruit mmmmm. La meva fruita preferida!
image
El segon dia vam fer una caminata monumemtal, tipus 20km, als temples budistes Truc Lam Pagoda situats al cap de munt de la muntanya, amb vistes a un gran llac. Passem per pins i més pins i quan arribem al centre, immens per cert, se sent una pau… En un dels temples fan sonar un objecte i sona de meravella, com per fer una migdiada allà mateix! Jaja És un lloc ideal per fer picnics i barbacoes. De fet ens hem emportat el dinar i així ho fem. Però el saltejat de verdures que he comprat està tant piquent que no me’l puc acabar pas, sort que també tinc pa! Em vénen basques i tot al final. De tornada visitem les cascades Datalia que són una mica port aventura la veritat, però les vistes no estan malament del tot.
image

image

image

image

image
Ens passem el dia amb el barret de pare noel que hem comprat, que demà és Nadal! 🙂 També comprem ron gold i suc de passion fruit per fer mega còctels! Que bo!! Soparet de “nochebuena” i passeig per una zona que posaven música i hi havia molt ambient local. I turrons vinguts de Barcelonaaaa!! Deunido com ho celebren al Vietnam! I Da Lat està ple d’esglésies! Els catòlics representen un 8% de la població.
image

image

image

image

El dia de Nadal el passem amb els easy riders (guies amb moto que et porten de paquet a descobrir l’àrea durant un o varis dies). La veritat és que va estar genial! Contenta d’haver pagat els 23$! Ens van ensenyar plantacions de cafè, de te, una fàbrica de seda, i unes cascades impressionants. Un dia de Nadal molt ben aprofitat! El vietnam és el primer productor de cafè del món i bona part es concentra a Da Lat. Hi tenen sobretot les varietats aràbica i robusta (més alt i fulles més fosques). També vam veure el cafè i l’animal “productor” de Kopi Luwak o cafè de civeta que és un dels més cars del món. Bàsicament s’alimenta la civeta amb grans de cafè i després d’haver-los digerit, el cafè en surt processat enzimàticament (pèptids més curts que el fan menys amarg, entre altres característiques). Aquest cafè s’obté dels excrements de l’animal i els grans estan com caramelitzats, fets un bloc.
image

image

També visitem un temple, horts, hivernacles per producció de flor (el sistema va ser introduït per un Holandès i posteriorment adoptat pels locals). De fet és la zona d’Àsia on he vist més floristeries i venda ambulat de flor tallada, orquídies i plantes en general.
image

image

image
Les cascades Elephant (nom degut a la forma que presenten els blocs de pedra de sota la cascada) són impressionants!!! M’encanten.
image
La visita a la fàbrica de seda és també acollonant. És la primera vegada que en veig l’obtenció, des dels ous, cria dels cucs de seda, fase larvària a extracció de la seda dels capullos. Els cucs de seda tenen un tacte molt agradable, són súper suaus! Ens diuen que de cada capullo es treu fins a 1km de seda! Les larves les bullen de cop i després enganxen la seda a un sistema de canutos que la van recol•lectant. Després els animals se’ls jalen (la veritat és que estan força bons, sobretot comparat amb els saltamontes…)! La visita a la fàbrica artesanal (molt molt rudimentària) de rice wine també val molt la pena. Ens donen per provar i és súper fort! Alcohol 65%! Té més gust a vodka que una altra cosa… El que no ens acabem el tornen a tirar al bidó, jajaja Aquesta gent ho aprofita tot! Com les càscares del cafè que les cremen per fer energia a fàbriques (com per exemple per l’engranatge de bobines de la fàbrica de la seda o per la producció del rice wine) o l’arròs que utilitzen per fer rice wine que l’utilitzen com a aliment pels animals.
image

image

image

image

L’endemà estava previst anar a Saigon ja però el Francesco es posa malalt i ho postposem. Per sort no és res i la visita fugaç a l’hospital és també tota una experiència. La veritat és que bastant decent i la gent molt maca, tot i que difícil amb l’idioma…
Aprofito el dia de St Esteve per visitar el tranquil campus universitari i veig com fan Kung Fu, aprofito per parlar una mica amb ells. Jalo súper bé, crec que Da Lat s’emporta el podi als millors àpats. Arròs amb verdura i calamars, sopa amb pilota, verdura saltejada mmmm. Ah i una truita amb alls tendres i gust a peix mmmm (tots per menys d’1€!).
image

image

image

image

image

Em donen 2 barres de pa per 4000d, wowww i una super pastanaga com les del bugs bunny per 2000d, ah i 2 tomàquets per 1000d. Me lo quitan de las manos! Quines ganes de verdureta fresca! Avui soparé entrepà amb la llauna de sardines que vaig comprar a Hue. Kit complet per menys d’1€! Yeaaahhh
image

Ja el següent dia aprofito per anar a córrer, faig un loop pel llac que mola molt!
image

image
Energies renovades i apunt per pillar el bus de 6h cap a Mui Ne, on al final ens quedarem uns dies. La veritat és que estic súper contenta d’haver passat 4 dies a Dalat!!

Hoi An, Vietnam

Arribo a Hoi An (Unesco World Heritage site) a la tarda i tot i que no fa massa bon temps, es veu una ciutat molt animada i amb encant. A més, té la península An Hoi i la illa cam Nam que és on ens allotjem. Aquesta nit dormim al final en un lloc una mica pijin per 12$, Hop Y homestay, pero després de patejar buscant llocs més econòmics, decidim qiedar-nos allà per no donar més voltes. Tot i que són una mica antipàtics, es deuen haver mosquejat de tant intentar regatejar. Com a mínim tenen l’internet més ràpid de tot el viatge, puc mirar un parell de capítols de la riera i tot! Descanso una mica i després sortim a fer un tomb. Quina ciutat més màgica i romàntica! El casc antic de la ciutat està ple de cases mercaderes japoneses (ja que antigament Hoi An era un port mercader important), fanals pels carrers i el riu a tocar a punt de desbordar-se i nens oferint-te fanalets d’espelma per deixar anar al riu (contaminació…).

image

image

A més a més està ple de restaurants amb encant, boutiques, cafeteries súper mones… Una delícia estar aquí! La veritat és que és molt agradable passejar per la ciutat, sobretot de nit. El dia que arribem a la tarda i el segon dia fa bon temps però l’últim dia que ja marxem empitjora molt, pluja i més pluja. Per veure les cases japoneses antigues s’ha de pagar un tiquet que et val per 5 visites. Però donat que moltes botigues ja són dins les cases japoneses, ja ens en fem una idea i passem. El que val molt la pena veure és el pont cobert japonès, que data de finals del s.XVI i servia de pas d’unió entre les comunitats xineses i japoneses. A dins s’hi troba un temple budista, fet que el converteix en l’únic pont cobert d’aquestes característiques. La part més maca és la del Old Town però el nord de la ciutat també té la seva gràcia, i ofereix menjars més econòmics. La ciutat també és coneguda per les botigues de confecció, és molt típic fer-se vestits, trajes, etc. a mida aquí! I ideal també per comprar souvenirs xulos! El primer àpat és un enrollat de crep d’arròs amb gambes i alls tendres. Que bona que està la cuina vietnamita!! Per llepar-se els dits.

image

image

El segon dia lloguem una moto (120.000d, caro caroooo) i anem a perdre’ns per les rodalies i a visitar el complexe My Son que data del segle VIII-X i està situat a 55km de la ciutat. My Son és una ciutat antiga Cham (100.000d) i també forma part dels llocs Unesco. Les ruines no estan molt ben conservades (per culpa dels bombardejos americans, de fet encara s’hi poden veure els cràters), exceptuant el primer grup de temples, però la ubicació, a la vall amb vegetació exhuberant i envoltat de muntanyes, contribueix a que es disfruti molt més la visita. Passem 3h per aquí i després dinem pel camí i paguem una misèria pel dinar, es nota que el poble no és turístic!

image

image

image

En tornant, passem per Trang Kieu que és un poble molt petit i acollidor però sense res a veure a part del poblet en sí. Finalment treiem el cap a la platja d’aprop de Hoi An però està bruta i no massa acondicionada. Bastant lletja… Se’ns posa a ploure i pirem.

image

image

image

A la tarda es posa a ploure i ja no para fins que marxem. De fet acabo xopa xopa, de cap a peus perquè fot un xàfeg que em pilla al carrer… L’endemà al matí tot i que plogui, la ciutat té un encant especial. Veure a tots els vietnamites vestits amb ponxos i barrets té el seu punt! Acabem de veure la ciutat de dia, sota la pluja, algunes compres, jalar (el cranc fregit és típic d’aquí, el venen en molts puestos ambulants, que bo que era!). M’encanta aquesta ciutat, com per tornar-hi en època bona perquè en teoria té bones platges i és un lloc ideal per fer snorkel.

image

image

image

image

image

A les 5pm agafem un bus nit que ens duu encara més al sud, Nha Trang (12h). Hem de pagar extra perquè la nostra companyia està a full i aquest autobús és més peque! Agrrre D’allà anirem directes a Da Lat (4-5h) ja que el temps no pinta bé tampoc.

Hue, Vietnam

Arrivo feta una croqueta a Hue. Quin viatge més etern mare de Déu! Per sort he pogut dormir més i millor que l’infernal viatge de Dien Bien Phu a Sapa. I hi ha wifi al bus, Camel travel company open bus tour (et creues vietnam per 50$ fent fins a 6 parades, wow!
Hue és el cor cultural i intel•lectual del Vietnam, plena de temples, pagodes i vida culinària (si?). I, amb un temps horrós (boira, fred i plugim). La ciutat reb visites turístiques per la ciutadella emmurallada que és un World Heritage Site i per les tombes reals dels emperadors Nguyen distribuïdes a les ribes del riu Perfum.
La ciutadella (entrada 4€) va ser construïda entre el 1804 i el 1833 i la muralla que l’envolta (sorprenentment, molt ben conservada) té 10km de longitud i 2m de grossor, amb 10 entrades. A dins hi ja diferents temples, jardins, residències i palaus. El més destacable per mi és veure les urnes de bronze a To Mieu, el complex Dien Tho Residence (edificis i temple) i potser el Royal Theater. El que val molt la pena és veure els murals i sostres treballats en mosaic que representen simbologia xinesa, majoritàriament dracs). Em vaig quedar sense bateria al mòbil així que no pictures my friends! 😦 La veritat és que m’esperava més del lloc. I la ciutat en si mateixa no té res d’especial, bastant lletja. Però hi ha un restaurant italià que es diu Zucca i té uns plats boníssims! La primera nit cauen uns espaguettis a la putanesca i la segona melanzane parmigiana! Nyam nyam! A més cervesa, bruschetta i fruita gratis! No està mal eh! Jaja I el personal del restaurant encantador!
El següent dia, lloguem bicis (1€ i algo) per donar un tomb per Hue i visitar la tomba de Minh Mang (mausoleu d’unndels mandataris de la dinastia Nguyen, 80.000d) que està a 12km de Hue i de tornada la pagoda Thien Mu que està a uns 4km de la ciutat. Només pujar a les bicis i intentant no morir en el tràfic de la ciutat, una dona amb la moto s’apropa per parlar amb nosaltres i pregunta que cap on anem. Casualment viu a prop de la tomba on anem i aminora el pas per guiar-nos cap allà (alguna cosa voldrà…). El camí cap a la tomba és bastant agradable, per carreteres locals i camins (al revés del principi del de tornada que passa per la pagoda). La dona ens espera a fora i ens diu que després come to my home. Bueno, no hi perdem res. Visitem la tomba que realment val la pena, no només per l’enclau entre muntanyes, llacs i jardins, sinó també per les construccions en sí mateixes, que daten de principis del s.IX.

image

image

image

En acabat,  anem a casa la senyora. Fem apostes de si és només hospitalitat vietnamita o si vol alguna cosa. Viu en una casa que no està gens malament, rodejada d’horts. Ens diu si volem noodle soup i diem que si. Que bona que està, tot i que piquent! Després s’asseu amb nosaltres i ens comença a explicar de nou que treballa al mercat i que dos dels cinc fills van a la universitat i que ha de pagar com 100€ al mes d’escoles dels nens. Quan comencen a parlar de pasta, malo malo…jaja Total que en acabar la sopa ens diu: please money for books for my son number 3 and son number 4, amount up to you. La veritat és que fins al moment la dona s’ha portat bé amb nosaltres (i estalviat molts mals de cap per trobar la tomba) i li fem una donació. Després anem a veure la pagoda budista Thien Mu que està just tocant al riu Perfum (després de parar en una que ens pensavem que ja era però que no… Jaja) i la veritat és que molt xula! Va ser construïda el 1844 i la torre octagonal té 21 metres d’alt. És un símbol de Hue, una icona de Vietnam i des del anys 60 que ha estat un lloc de manifestacions polítiques.

image

De tornada se’ns posa a ploure. Deunidó el temps al Vietnam aquesta època! Fem la segona nit al guesthouse Minh Tam que és genial!! Barata (8$), neta, cèntrica i tracte inmillorable! L’endemà al matí ja pirem cap a la coneguda Hoi An (4h). La dona m’abraça i em fa un petó, que maca! A veure si Hoi An està a l’alçada de les expectatives! 🙂

Ninh Binh, Vietnam

Entre Hanoi i Hue (antiga capital del Vietnam), fem parada a Ninh Binh. La veritat és que la ciutat és horrorosa. Hi arribem a les 10 de la nit i està tot xapat! Reservem bus nit per anar a Hue el dia següent. L’endemà lloguem motos que estàn fetes pols (i uns cascs que encara més) i anem a visitar les rodalies: Trang An (passeig amb barca de rems pel riu i les coves), Chua Bai Dinh (complex de temples budistes) i Hoa Lu (capital de vietnam durant la dinastia Dinh al s.X). De tot, el que val més la pena és la passejada pel riu i per les coves! S’ha de vigilar de no fotre’s una nata amb les estalagmites ja que el pas és súper estret. Totes les barqueres són dones, deunidó els braços que tenen per portar 4 persones durant 2-3h!! El paissatge molt maco (tot i que ja començo a estar saturada de tanta muntanya càrstica jeje).

image

El complex budista és simplement HORRORÓS!! En obres i tot i ser gratuït necessitem una hora i pico per evitar pagar pàrquing de la moto (camuflatge al poder) i per evitar pujar amb els trens turístics de pago. La gent en aquest poble bastant estúpida la veritat… 😐

image

image

Hoa Lu no està mal, peeò també en obres i poca cosa s’aguanta en peu… A més se’ns fa fosc i fot una rasca amb la moto així que tornem pitant.
Un dia i visita feta al poble i rodalies. La veritat és que no val massa la pena la parada. Aprofito i compro galetes Daneses de mantega, un dels luxes de la setmana (bé i també formatge de la vaca que ríe per fer-me entrepans per esmorzar jijiji).
Quin pal, m’espera un trajecte de bus nit de 12 hores, espero que s’hi pugui dormir bé… Jujuju

Hanoi, Vietnam

Hanoi mola!!! 🙂 La primera sensació de la ciutat és súper positiva. Està tota adornada de llums de nadal, carrers a tope de motos i de botigues distribuïdes per temàtiques al llarg dels diferents carrers del Old quarter. Hi ha un carrer ple de botigues de Nadal!! Arribem al casc antic amb un bus local per quatre xabus i després ens patejem amunt i avall buscant un hotel bueno bonito barato (Hi ancient town, 17$ triple). La veritat és que la ciutat és un pèl cara, es nota que estem a la capital. És molt curiós veure’ls abrigats amb les jaquetes, gorros i inclús guants (fa fred però ni de bon troç!). La rotonda principal és el meeting point on s’hi aglutinen motos esperant i gent que es troba amb els amics.

image

image

Creuar en aquesta ciutat és un esport extrem. El millor és creuar decidit i deixar-los a ells la tasca de sortejar-te (els tenen pelats de fer-ho…jeje). Gairebé tots els motoristes porten mascareta i casc. Dóna la sensació d’estar a Xina, realment hi ha molta influència, tant per proximitat com històricament.
Ens quedem aquí 3 nits i ens movem principalment a peu. Vaia patejades! El casc antic la veritat és que és bastant abordable així. L’ambient que es respira a la ciutat és una barreja de exotisme asiàtic amb sofisticació francesa.
El primer dia estem de tranquis caminant pels carrers del casc antic i anem a sopar a prop de la Catedral (molt rònica, negra com el carbó), on hi estan muntant el pessebre. Menjo unes empanadilles acollonants farcides de carn picada! Però quin personal agressiu mare meva! Ens deien que o compravem més quantitat o que no podiem seure, i amb quins modals ho feien… Però estava tan bona que els ho perdono jeje, de fet hi vaig tornar l’endemà per agafar-ne una per emportar…mmmm L’ambient de dissabte nit a la plaça de la Catedral era genial! Tot ple de cadiretes i mini taules i la gent inflant-se a pipes. Súper arreglats. Prenem algo al bar Cong, estil comunista dissenyat fins l’últim detall. Els nois de costat nostre ens van recomanar un Club per anar a ballar a la nit. Després de patejar i patejar (direcció errònia, indicació malament…) el trobem i, quin lloc més pijo!! Ple a gom a gom de vietnamites amb les seves millors gales, i nosaltres amb bambes, bruts i amb menys glamour impossible. Però ens deixen entrar (avantatge de ser occidental suposo) i distrutem de l’escena una estona. A diferència de Laos, els vietnamites ja fan mostres d’afecte en públic.

image

image

La ciutat està plena de llacs, a mode d’oasis entre el caos que hi ha al carrer. En els llacs s’hi troben alguns temples i pagodes. Fem una visita a la presó on les dues coses més destacables són la guillotina francesa que hi ha exposada i la cara d’alegria dels aviadors americans que van estar retinguts (malament malament no ho deurien passar, segur que estàven a cuerpo de rei…).
El següent dia seguim passejant per Hanoi i ens acostem al barri francès, on hi ha totes les botigues luxoses i un centre comercial tipus Harrods. Anem caminant fins un pont de ferro oxidat llarguíssim que creua fins a l’altra banda del riu. Només hi passen les motos i peatons. Cada vegada que et creues amb algú i has de baixar de la vorera et jugues la vida perquè les motos passen follades. En alguns trams, el pont s’eixample i hi ha uns petits nercats o bars ambulants per prendre algo i menjar pipes (després dels noodles deu ser el menjar típic jaja). Els barris de la zona ja eren més tipus suburbis. Es nota que és diumenge perquè no parem de veure nuvis que es fan fotos (bastant peculiars i cursis de fet). La gastronomia vietnamita em sembla que està millor que la de Laos, tot i que a vegades quan demanes noodles et posen els deshidratats i això no mola. Realment és genial estar a indoxina, a tot arreu hi ha barres de pa i bakery! Tornant cap al centre passem per un mercat amb encant, amb tot de peix assecat, entre altres queviures. A la nit fem sopar occidental per descansar de tants noodles i sopo un peix per llepar-se els dits i després sessió del pitjor swing (mode culebrón) de la meva vida, això si, amb un lloc mega pijo (ens deiem 160.000 dongs en un còctel, que equival a 6€, per Vietnam és moooolta pasta!!).

image

image

image

image

image

image

L’endemà ens passa lo més surealista del viatge fins ara. Vam anar a visitar una torre de vigilància i els voltants del Army museum i ens vam arribar al llac gegant que hi ha més al nord del Old quarter. A l’hora de dinar vam veure un lloc que pintava súper bé per jalar. Només hi havia gent local i el menjar tenia molt bon aspecte. Veiem que la gent cuina peix amb unes olles i després s’ho menja amb noodles. Ens ho demanem i que bo! La gent ens convida a brindar amb la seva cervesa, som rollo monitos de feria jaja. Quan estem acabant ja el tiberi, els de la taula del costat ens ofereixen postres i xupitos de vodka. Que fort! Després ens conviden a seure amb ells i continuar bebent (tenen un bidó d’uns 5L amb vodka probablement d’arròs). També ens ofereixen menjar, mandarines, cervesa, aigua, tabac. Estem amb ells una hora ben bona segur. Xaporrejant francès i anglès ens anem entenent. Després de beure i menjar, ens conviden a anar a un Karaoke a casa d’un d’ells. Dubitatius, acceptem i quan anem a pagar el nostre dinar ens diuen que ja l’han pagat, que ens conviden. Molt fort! Ens demanen un taxi, pujem i arribem al Karaoke. És un local insonoritzat, de luxe, amb dos televisors de plasma gegants i altaveus Bose potents, amb cerveses Heineken a punt per servir, coca-cola, ens porten fruita… I, a les 3 de la tarda ens trobem ballant música comercial a l’altra punta de Hanoi amb gent local. El panorama arriba al seu límit de surrealisme quan entren 4 noies joves per la porta i comencen a ballar amb els “empresaris” vietnamites. Són prostitutes!!! Molt fort… Pobretes, que joves que són, i maques! Estem una estona més allà, i després marxem abans que les coses es posin més “rares”, que ja les estaven començant a oferir a tort i dret. Pillem un taxi i anem a fer la siesta.

image

image

A la nit em passejo per Hanoi una mica i descobreixo un carrer peatonal amb molt encant. M’encanta Hanoi! L’endemà ens acabem de patejar la ciutat per despedir-nos i a les 7pm pillem un bus cap a Ninh Binh (3-4h).  Per celebrar-ho ens fotem un gelat artesà tailandès amb coco fresc entre pecho y espalda. Nyam nyam!!!

image

Cat ba, Vietnam

Just arrivant a Hanoi amb el tren (a les 4:30am) esmorzem i pillem un taxi per anar a l’estació Luong Yen Bus i allà agafar un bus-boat-bus a les 7:20am cap a l’illa de Cat ba (5h). Deunido el tute! Jeje Cat ba és una illa que està situada al sud de la coneguda Halong Bay, que es caracteritza pels islots-penyons (més de 3000!!!) que emergeixen de les aigües del golf de Tonkin, formació natural catalogada com a Unesco World Heritage. Decideixo anar a Cat Ba perquè Halong bay és súper car, ple de brossa i hiper turístic. Pel que em diuen, el païssatge és el mateix així que molt millor! 
La veritat és que la ciutat Catba town és horrenda! Com un Salou hortera jaja Però té un ambient de poble pescador que la fa més interessant. Ens ofereixen un hotel per 5$ la nit que està força bé i a més té vistes al mar! Que més es pot demanar?? 🙂

image

La veritat és que hi ha un munt de xiringuitos en els que es menja súper bé. El primer dia em vaig menjar un peix amb bolets i tomàquet de primera! Quines ganes que tenia de peix i marisc ja! El mercat de la ciutat és molt autèntic, amb tot tipus d’aviam i de peix i marisc. Les dones una mica agresives per això…

image

image

image

Dels dos dies sencers que passem aquí (3 nits), el primer matinem molt d’hora per intentar sortir amb un barco pescador però desafortunadament no ho aconseguim! El dia abans vam intentar parlar amb ells però era impossible. Ho vam intentar amb el google translate i al final ens van acabar dient que anéssim un cop es fes de dia. Així que l’endemà ens vam llevar a les 5 del matí quan encara era fosc i vam anar cap allà. Vam fer un cafè i ens vam presentar al vaixell. Ens van dir que pujessim i ens van convidar a té. Vam estar una bona estona amb ells però no tenia pinta que es preparéssin per anar a pescar. O les condicions no eren favorables o no ens volien/podien dur a nosaltres. O potser realment pesquen de nit i no ens enteníem. Tot és possible… Jeje després de veure la cuina, els camarots (alguna rata..) i quedar bruts a no poder més, ens despedim i marxem. Ha valgut molt la pena! Llàstima que no hàgim pogut pescar amb ells per això!

image

image

Quan tornem són encara no les 9 així que decidim llogar una moto i recórrer l’illa per 4$ yeaaaah. Que bé tornar a anar amb moto per curves, ara el casc de fireta molesta més que servei pot arribar a fer, for sure… El paisatge mola molt! I visitem un bunker-cova-hospital que està al centre de l’illa, impressionant lo gran que és! El primer contacte amb els vietnamites la veritat és que és boníssim. Són molt hospitalaris. En una de les parades, passo caminant per davant d’una casa i em conviden a entrar i em donen té. Impressionant. La part est de l’illa és la que val més la pena. L’últim tram de carretera passa arran de mar i es veuen tots els penyons. Si no fós per la brutícia… També veiem alguna platja però res de l’altre món, no és la millor època per visitar aquesta part del país.

image

image

image

image

Aprofito que estic a prop de la platja i que hi ha passeig marítim per sortir a córrer una estona, senta de fàbula! 🙂 L’endemà contractem un tour privat (20$) que ens porta en una barca-patera pels illots, fins a tocar el sud de Halong Bay. Que bonic!! Llàstima que faci rasca, sobretot al matí! Cap al migdia surt una mica el Sol i fem kayak per unes zones d’illots que només tenen una via d’entrada. Entrem a unes coves amb el kayak també i tot i que aquesta vegada no volquem, ens quedem enganxats i ens han d’ajudar a sortir de la roca jaja quin cas! La badia està plena de cases flotants, la majoria de les quals tenen un sistema de xarxes que recullen directament el peix del mar. Molt interessant de veure. I les plataformes estan ple es de gossos, que curiós!

image

image

image

La parada per dinar, un 10! El nostre conductor és la bomba! Parem a un bar flotant i ens porten un menjar per llepar-nos els dits. I ens conviden a té i nosaltres convidem a xupitos de Vodka. I tenen el bany més net de tot el viatge! Jaja Un altre bany que molava era el dels kayaks, era un forat a l’aigua, era súper divertit veure com els peixos s’acostaven, el primer pixadero-aquari de la meva vida! Done! Jaja Després ens tornem a posar a la barca (el conductor s’adorm mentres condueix, serà el vodka? :S). Parem a un lloc per fer rock climbing tot i que només ho prova el David i ens banyem una mica per allà, tot i que visibilitat a l’aigua 0, el paisatge impacta. Després fem visita exprés a la Monkey Island i cap a Catba town de nou.

image

image

Després de sopar faig el meu primer karaoke i després de prendre algo, billar, gelat i passejada, a dormir que el dia ha estat força llarg! Demà ens en tornem cap a Hanoi. A veure què tal! 🙂

Sa Pa, Vietnam

L’arribada a Sapa va ser bastant, diguem, especial… Jaja sense dormir, una rasca que flipes, una boira que no et deixava veure un metre més enllà. És una pena perquè és com si Sapa fos una estació d’esquí dels pirineus. Només que sense les fondues i sense les pistes d’esquí i la neu jaja. La veritat és que té un caire especial, encara més místic amb la boira que l’envolta. La ciutat està situada als 1500m d’alçada i envoltada per terrasses d’arròs. Per mala sort nostra, no es veia res i tampoc és època de l’arròs, igual que a Laos, on els camps ja els han segat. El que té d’especial el lloc és que hi baixen a comercialitzar moltes de les minories ètniques que hi ha al país, com els hmong o els red lao, amb la seva vestimenta típica. Molta gent el qacolloés una homestay amb les minories ètniques però amb aquest temps nosaltres decidim no fer-ho. Ens passegem pel mercat de Sapa, visitem l’església que hi ha a la plaça principal enmmig de la boira, canvio a Dongs (1€=26.000 D). L’hotel Mimosa està súper bé i cèntric! I només 8$ la doble. Luxe després de dormir poc al bus 🙂 I que bé senten les mantes elèctriques! Però la dutxa sense calefacció ja no tant… Jeje Surt baff de la boca al respirar… És curiós veure com es vesteixen amb el fred: sandàlies i mitjons, a vegades amb bosses de plàstic per la pluja, moto amb capelina, abrigats fins les dents a capes de roba, i jaqueta o jersei de punt. Per entrar en calor nosaltres ens donem el luxe d’un bar amb llar de foc i vi calent. És com un homenatge a Alemanya, la meva inauguració particular del Weinacht markt i glühwein yeaaahhh. Està força bo la veritat! 🙂 Però caro caro caro…  També descobrim un bar que fan uns boooons capuccinos (però cars!). I el cafè és filtrat individual i molt bo (això diuen els entesos). A cada casa, hotel, bar, etc. tenen per prendre té. Mola! 🙂

image

image

L’endemà baixem a un poble que es diu Ban ho perquè així ens desempalleguem de la molesta boira. Veiem pel camí tot de terrasses d’arròs. La veritat és que això amb bon temps i en l’epoca de l’arròs ha de ser acollonantment maco.
Només baixar del cotxe ens vénen a rebre un grup de dones amb el traje típic per portar-nos a veure unes cascades (i vendre les seves coses…of course…). La caminata no està malament, ens van guiant pel camí. Són súper maques. Això sí, després súper pesades amb lo de compar… Li compro a la Mai el braçalet que portava i em regala una pulsera feta per ella. No parava de dir-me: next year you come back here eh?? I wish! Menjem algo, rodejats de les dones que ens han acompanyat a les cascades, mentre fan els bolsos amb els punt de creu, les pulseres, etc. La ciutat no té massa encant però donem una volta, veiem l’escola, un centre mèdic (mare de Déu…) i cap a Sapa de retorn!

image

image

image

Només ens hem quedat una nit a Sapa però decidim agafar un tren nit amb lliteres cap a Hanoi a veure si fa millor temps allà (encara estem de “ressaca” pel bus nit). La diferència de preu és notable però for a good sleep, whatever! Jaja Pillem una furgo a Lao Cai i d’allà el tren a les 18:30que arriba a Hanoi a les 4:30. Un paio ens ofereix un super preu especial (you have a lucky day today….as always…jaja) i pillem cabina privada de 4. Mola molt el compartiment! Comprem sopar (una pseudopizza boníssimaaaa), cerveses i ens posem còmodes per dormir com troncs amb el trajín del tren! Cap a Hanoi!!! 🙂

image

De camí a Sa Pa

És hora de dir adéu a Laos i enfil•lar cap a Vietnam. Per això, agafem una barca que ens durà riu a munt fins a Muang Khua amb parada a Muang Ngoi Neua, un petit poble. El trajecte dura 7h aprox i per sort tenim uns seients hiper còmodes!! I unes vistes guaaaaau!!! Parem al cap d’una hora a Muang Ngoi a comprar el dinar: truita de patates impressionant! Unbelievable! Es veu que una noia espanyola que va estar allà li va ensenyar. Increïblement bona! Me n’afarto jaja

image

image

Quan arribem a Muang Khua, busquem allotjament i en trobem un de súper barato però cutre cutre cutre… La ciutat la veritat és que és súper autèntica i la gent molt maca també. Poca cosa fem a part de passejar, jalar i dormir. L’endemà a les 7 del matí pillem un bus local que ens creua la frontera amb Vietnam i ens deixa a Dien Bien Phu. Creuem sense problema, previ pago de 10.000 kip (1€) de corrupció com a extra per creuar diumenge (segur que el dilluns és taxa per creuar dilluns…) i en unes 4h arribem a lloc! A la frontera perdem a una turista holandesa perquè no porta la visa sinó una d’aquestes cartes que t’ofereixen pe a la visa on arrival però que no serveix per entrar per terra així que el conductor en vistes que el tràmit tarda molt decideix deixar-la allà i que el següent bus la reculli… No m’agradaria estar en la seva pell. Però la trobem més tard i ens explica l’aventura, tot va sortir bé finalment. Un cop a Den Bien, decidim contractar un bus nit que ens porti de Dien Bien Phu a Sapa. Per ser una ciutat fronterera i de pas, Dien Bien té algo especial, la gent mooolt amigable. Serà perquè la frontera l’han obert fa relativament poc i als ciutadans els fem gràcia els turistes encara! Benvinguts a la civilització i a la terra del Karaoke! Quin canvi amb Laos! Passem d’un país hiper tranquil a un amb ciutats mega grans, molta població, supermercats (pràcticament inexistents en Laos) i gent amb una cultura clarament diferent. Fem temps al sleeping bus de les 18:30 i visitem el monument de la victòria contra els francesos, la batalla que es va lliurar aquí i va determinar la fi de l’imperi d’Indoxina. Deunido pujar totes les escales amb la motxil•la a l’esquena!!! :S En el bar que dinem la dona no entén lo que li diem en anglès i parla raro, ens porta menjar que no toca i és molt agresiva. Mentre parla me n’adono que no l’enteniem perquè parlava en alemany!!! Que bo!! Es veu que va estar 5 anys a Berlin. Però clar, quan esperes que parlin anglès i parlen alemany, no tens l’idioma sintonitzat… Jajaja Després de provar el menjar vietnamita (promet més que el de Laos de moment) i matar el temps parlant amb gent local, pugem al bus que serà el pitjor dels trajectes en aquestes quatre setmanes… Oh my God!!!! Ens posem a darrera els quatre més una noia holandesa que acabem de conéixer i estem apretats com sardines! Tenim manta i coixí això si! Però a cada frenada, m’escorro cap avall… De les 12h més xungues de tranport que he passat mai. Crec que dormo màxim 2 o 3h. A més el passadís estava ple de gent amontonada, no sé ni com podien estar-hi. La carretera sense asfaltar, amb clots a no parar. Un trajecte molt divertit, amb molt poques parades al bany i un recorregut final amb visibilitat nula per culpa de la densa boira. Vius de miracle? Jaja A sobre, un dels conductors ve rollo reptant a on estem i es fot a dormir darrera nostre encara no sé com, entre les butaques i el vidre del darrere. Molt surrealista tot plegat.

image

image

image

image

image

image

Arribem a Sapa a les 5 del matí, amb boira espessa, pantalons curts i 7•C que ens esperen. Per sort un nanu ha decidir matinar per fotre l’arròs i ens ofereix allotjament cèntric amb aigua calenta i mantes calentes i el millor: podem fer el check-in al moment! Si, si i si!!! I aquesta és la nostra arribada a Sapa, congelats i morts de son…jaja

image

  

Nong Khiaw, LAOS

Arribem a Nong Khiaw en 3h i pico després de sotrecs i més sotrecs. Tinc una tortículis de campeonat i he de fer-me un massatge d’urgència. Que bona que és la dona! Ens allotjem al Nam Ou Riverside Lodge, que porta el nom del riu que passa per la ciutat. L’emplaçament de l’allotjament és ideal, just a la rivera del riu, amb una gran terrassa. A més el personal genial i el jefe molt agradable també! He estat 3 nits en aquí i m’ha encantat! A part del paisatge fabulós, la gent és maquíssima, súper amigable. I sempre estan preparats per la festa jaja

image

image

L’endemà d’arribar vam contractar una excursió que incloia la visita a dos poblats, trekking a una cascada on et podies banyar i després 2h de kayak. Els poblats estan construits a base de bambú i tenen una vida molt senzilla. Són principalment autosostenibles i reben una mica de pasta per “rebre” turistes. En el segon poblat ens vam dirigir a les cascades amb la companyia d’un grup de nens del poble que anaven amb unes cistelles de bambú i com una pala metàl.lica. Ens van deixar a mig camí per buscar escarbats a la merda dels búfals dels camps d’arròs ja que és un dels plats típics del país (no digo na…). Després es van ajuntar amb nosaltres a la cascada. Allà vaig tenir el millor dinar del viatge. Com una truita de ceba, sticky rice i verdures i després com salsa de tomàquet. Boníssim!! Vam jalar amb les mans, pescant les salses i verdures amb l’arròs. De nou, els nens sabien ballar la canço de Gangam style. Unbelievable. En una de les parades amb el kayak a la platja del riu (per treure l’aigua acumulada) vam veure dues o tres famílies de porcs, alguns de súper peques! Una monada! I després dos nens muntant de peu búfals d’aigua. Realment una imatge bucòlica. El dia va ser complet a més a més, em va picar algun bitxo a l’aigua, vam volcar amb el kayak, se’m va enganxar una sangonera i a la nit vaig tenir diarrea jaja (peix en mal estat?). No vaig ser l’única que va estar malament. Vam descobrir la beguda de granitzat de llimona amb menta, same same as mojito but different!

image

image

El segon dia vam fer un trekking a una de les muntanyes. Buff… Pujada a saco durant una hora i pico. Però va valdre molt la pena! Vam fer pícnic allà, disfrutant de les súper vistes. La veritat és que aquí hem fet un grup molt maco de gent. Com he rigut!! Per donar per tancada l’estança, vam fer un foc a la platja i brindar amb cervesa beerlaoooooo 🙂

image

image

image

image